24 de maig 2009
Quin jugadoràs!
El Daniel fa l'extraescolar d'handbol al Truonet. Aquest dissabte tenien un torneig amb altres escoles del poble (el Taula i el Puri) i el CEIP Can Rull de Sabadell. Ell pertany a l'equip dels prebenjamins que, de fet, està format per nens de 1r i 2n, però als de P-5 també els deixen jugar perquè s'animin i segueixin l'any vinent. No és que facin gran cosa, perquè la seva activitat consisteix bàsciament en una iniciació a l'esport, però es mouen i comencen a aprendre els rudiments del joc. Doncs això, ahir tocava partit, vam fer fotos, és clar i segons en quines, sembla que el Daniel jugui bé i tot!
20 de maig 2009
Eloi, benvingut al món de les personetes dolces
Ahir ens vam assabentar que l'Eloi, un nen de Sant Qurize que fa segon al Taula Rodona, havia estat diagnosticat de diabetis fa uns dies. Avui hem parlat amb la seva mare, per fer-nos conèixer i per oferir-nos si ens necessita per qualsevol cosa.
Benvingut, Eloi, a una nova vida. La teva vida no serà normal, perquè no és normal que un nen s'hagi d'injectar insulina, s'hagi de controlar la glucèmia, hagi de comptar els hidrats que menja,... Però sí que podràs fer totes les coses que fan els altres nens, i fins i tot alguna d'extra, perquè t'anirà bé fer molt esport i moure't força.
Una abraçada per al nostre company de camí, segur que junts aprendrem moltes coses.
Benvingut, Eloi, a una nova vida. La teva vida no serà normal, perquè no és normal que un nen s'hagi d'injectar insulina, s'hagi de controlar la glucèmia, hagi de comptar els hidrats que menja,... Però sí que podràs fer totes les coses que fan els altres nens, i fins i tot alguna d'extra, perquè t'anirà bé fer molt esport i moure't força.
Una abraçada per al nostre company de camí, segur que junts aprendrem moltes coses.
10 de maig 2009
El Tourmalet
Com ara diuen els periodistes esportius, els equips tenen unes setmanes que són el seu Tourmalet particular. Doncs bé, l'equip de la nostra família acabaem de passar el nostre: després dels dies de colònies (gràcies, Anna, mil vegades), hem passat per:
- un dia de visita al Circ Cric de Tortell Poltrona, a Sant Esteve de Palautordera
- un cap de setmana a l'alberg de Planoles al Ripollès
I l'hem acabat tan bé o millor que el vam començar a pujar.
- un dia de visita al Circ Cric de Tortell Poltrona, a Sant Esteve de Palautordera
- un cap de setmana a l'alberg de Planoles al Ripollès
I l'hem acabat tan bé o millor que el vam començar a pujar.
3 de maig 2009
Colònies: prova superada!
Us poso unes quantes imatges d'aquells dies. Anna, sento que no surtis en cap, ens hauria agradat tenir-ne almenys una de record.
Això també és important
Si us plau, llegiu aquesta notícia:
Empresas.- Roche y Novo Nordisk se alían con la Fundación Mundial de Diabetes para luchar contra esta dolencia en niños
Moltes vegades estem tan capficats en el nostre problema, que una glucèmia alta o baixa se'ns fa un món, i el no tenir tires reactives quan toca sembla la pitjor desgràcia. I no ens n'adonem que tenim la sort de tenir una cobertura sanitària que cobreix gairebé totes les despeses de la malaltia (tot i que algunes vegades amb retard i que alguns professionals no ho siguin tant, o no es comportin com a tals). A l'Àfrica, els casos de diabetis infantil suposen la mort del malalt en pràcticament el cent per cent dels casos.
Una, que té un nebot que d'aquí a poc celebrarà el seu tercer aniversari i el segon que va arribar a la família des del Congo, no pot deixar de pensar en els nens del país d'en Joan que no tenen la mateixa sort que el Daniel.
Per això penso que qualsevol iniciativa d'aquest tipus ha de se rbenvinguda i celebrada, tot i els interessos comercial que segurament hi hagi al darrera.
Empresas.- Roche y Novo Nordisk se alían con la Fundación Mundial de Diabetes para luchar contra esta dolencia en niños
Moltes vegades estem tan capficats en el nostre problema, que una glucèmia alta o baixa se'ns fa un món, i el no tenir tires reactives quan toca sembla la pitjor desgràcia. I no ens n'adonem que tenim la sort de tenir una cobertura sanitària que cobreix gairebé totes les despeses de la malaltia (tot i que algunes vegades amb retard i que alguns professionals no ho siguin tant, o no es comportin com a tals). A l'Àfrica, els casos de diabetis infantil suposen la mort del malalt en pràcticament el cent per cent dels casos.
Una, que té un nebot que d'aquí a poc celebrarà el seu tercer aniversari i el segon que va arribar a la família des del Congo, no pot deixar de pensar en els nens del país d'en Joan que no tenen la mateixa sort que el Daniel.
Per això penso que qualsevol iniciativa d'aquest tipus ha de se rbenvinguda i celebrada, tot i els interessos comercial que segurament hi hagi al darrera.
29 d’abr. 2009
Glups, les colònies!
Fa cosa d'un parell d'horetes he deixat el Daniel l'autocar, contentíssim, molt nerviós, assegut amb el Biel, esverat,... I acompanyat de l'Anna, la Conxita, la Xaro, la Pia, l'Avelina i no sé qui més.
Quina sensació més estranya. És com quan era petitó i el vaig deixar el primer dia al Picarol, per l'adaptació. Em vaig passar una hora donant voltes pel poble sense saber què fer, perquè portava molts mesos enganxada contínuament al nen. Ara és el mateix: cada moment del dia va associta al control de glucèmia del Daniel, la insulina del Daniel, l'hora del menjar del Daniel, i no sé si sabré organitzar aquests dos dies sense ell.
Quina sensació més estranya. És com quan era petitó i el vaig deixar el primer dia al Picarol, per l'adaptació. Em vaig passar una hora donant voltes pel poble sense saber què fer, perquè portava molts mesos enganxada contínuament al nen. Ara és el mateix: cada moment del dia va associta al control de glucèmia del Daniel, la insulina del Daniel, l'hora del menjar del Daniel, i no sé si sabré organitzar aquests dos dies sense ell.
24 d’abr. 2009
Avui hem conegut l'Anna
Avui hem conegut personalment (ja havíem parlat per telèfon un parell de vegades) l'Anna, la monitora de l'Associació de Diabètics que acompanyarà a Daniel a les colònies la setmana vinent. M'ha semblat una persona encantadora, i tot i que no podrem deixar d'estar preocupats aquells dos dies, entre el seu ajut i tot l'interès i afecte que hi posa la Conxita i la resta de professores del Turonet, no creiem que hi hagi cap problema.
Avui llegia no sé on que en unes colònies, hi ha moltíssimes més possibilitats que un nen caigui i es trenqui un braç que no que un nen amb diabetis pateixi algun ensurt. Comfiem-hi, però sense que ningú es trenqui cap braç.
Avui llegia no sé on que en unes colònies, hi ha moltíssimes més possibilitats que un nen caigui i es trenqui un braç que no que un nen amb diabetis pateixi algun ensurt. Comfiem-hi, però sense que ningú es trenqui cap braç.
20 d’abr. 2009
La solució del Marcel
El Marcel, un company de classe del Daniel i un bon amic, li diu a la seva mare: "Però si és molt fàcil; si el Daniel té molt de sucre, que posi molt sal al menjar i així se li passarà."
Senzill, no?
Senzill, no?
"La clave está en que los padres no hagan de la enfermedad del niño el epicentro de su vida"
Al darrer número de la revista Diabetes, de la Sociedad Española de Diabetes, hi ha una entrevista al conegut psiquiatre Luis Rojas Marcos, que porta com a titular El optimismo es el mejor aliado para encarar la diabetes. És realment una entrevista molt interessant i, per la part que ens toca, molt encoratjadora. Cap a la meitat de l'entrevista, li pregunten pel nens que pateixen la malaltia:
També diu que se li ha de donar autonomia al nen, i implicar-lo en el seu tractament, per molta por que ens faci, i esmenta també estratègies per als mestres, per tal d'evitar que el nen sigui "marcat" per tenir diabetis: han de fer veure els seus companys que és com un que porta ulleres o plantilles a les sabates, sense donar-li més importància.
L'entrevista és molt intressant, de veritat. Si voleu llegir-la, cliqueu aquí.
15 d’abr. 2009
Això sí que és dolç
Avui no parlaré de l'hemoglobina, ni del pèptid, ni de tires reactives, ni glucèmies altes o baixes,...
Avui només poso una foto dels meus nens, la cosa més dolça del món.
Després d'unes setmanes molt complicades per diversos temes, veure una foto com aquesta on surten tan guapos, tan gran i, sobretot, tan feliços, alleugereix les preocupacions.
(Per cert, la foto la vaig fer al CosmoCaixa Madrid, a Alcobendas; era el divendres de Pasqua, plovia i estava a rebentar de gent, però no ens vam trobar la Penélope...)
Avui només poso una foto dels meus nens, la cosa més dolça del món.
Després d'unes setmanes molt complicades per diversos temes, veure una foto com aquesta on surten tan guapos, tan gran i, sobretot, tan feliços, alleugereix les preocupacions.
(Per cert, la foto la vaig fer al CosmoCaixa Madrid, a Alcobendas; era el divendres de Pasqua, plovia i estava a rebentar de gent, però no ens vam trobar la Penélope...)
3 d’abr. 2009
Una petita alegria
Enmig d'uns dies una mica caòtics des del punt de vista familiar i de la feina, hem tingut una petita gran alegria: els resultats de les anàlisis de Daniel.
Hgb1Ac = 6.1 !!!!
El pèptid no tan bé (0.1).
Resum: els miracles no existeixen
Hgb1Ac = 6.1 !!!!
El pèptid no tan bé (0.1).
Resum: els miracles no existeixen
21 de març 2009
Ha arribat la primavera
Hem passat uns dies una mica preocupats perquè Daniel tenia unes glucèmies altes, i no sabíem el motiu. Segons la seva endocrina, possiblement ha estat un procés víric que no ha arribat a produir-li febre ni cap altre símptoma.
Sigui com sigui, ahir va començar la primavera i aquest matí, amb una mica de freca, hem anat a un torneig de handbol al Turonet.
11 de març 2009
Ja tenim tires!
Després de dues setmanes de pelegrinatge gairebé diari al CAP, de trucades a les infermeres de pediatria, de posar cara de llàstima i angoixa per aconseguir vint-i-cinc míseres tiretes (comptant que en encessitem unes quatre-cinc diàries, sense comptar accidents, ja em direu), finalment aquest matí, molt emprenyada per aquesta història, he parlat amb la supervisora del centre, i m'ha dit que el problema era dels laboratoris, que no els enviava el material, però que el nen tenia prioritat en el lliurament del material etc etc.
Bé, no sé si ha sigut casualitat o la divina providència, però cap a les dues del missatge la mateixa supervisora em trucava per dir-me que ja tenien tires, i que me'n guardaven unes quantes caixes. Mentre el Daniel era a handbol me n'he anat volant a buscar-les, no fos cas que desapareguessin.
Podem respirar durant unes setmanes.
Bé, no sé si ha sigut casualitat o la divina providència, però cap a les dues del missatge la mateixa supervisora em trucava per dir-me que ja tenien tires, i que me'n guardaven unes quantes caixes. Mentre el Daniel era a handbol me n'he anat volant a buscar-les, no fos cas que desapareguessin.
Podem respirar durant unes setmanes.
9 de març 2009
Saps que ets la mare d'un nen amb diabetis quan... (2a part)
- Trobes per tota la casa tires reactives i trossets de paper higiènic tacat amb una gota de sang.
- El nen es posa a cridar d'alegria quan veu a la farmàcia un medidor de glucosa igual que el seu.
- A un programa de televisió li pregunten a una persona quines tres coses s'enduria a una illa deserta, i el teu fill diu: "Ja ho sé! La maquineta de la glucosa, insulina i agulles!" (i saps que té raó).
- A les colònies potser no portarà un sac de dormir, però si el vas medidor dels hidrats.
- S'apropa el Nadal, i si algú li pregunta quin regal vol, diu: "Curar-me".
- Els caps de setmana es basen en l'hora que esmorza el nen: si esmorza tard, cal retardar totes les activitats previstes.
- Li preguntes al nen què ha menjat a l'escola i et diu que quatre racion i mitja d'hidrats.
- Veus a la nena punxant el dir de la seva nina.
- Quan el nen diu que està cansat, sempre vols saber si això vol dir que està alt, baix, o senzillament cansat.
- Quan veus pel retrovisor del cotxe que el nen s'ha quedat dormit, reses perquè no sigui un coma.
- Al teu vocabulari, la paraula "sucre" ha estat substituida per "sacarina".
(I continuarà...)
- El nen es posa a cridar d'alegria quan veu a la farmàcia un medidor de glucosa igual que el seu.
- A un programa de televisió li pregunten a una persona quines tres coses s'enduria a una illa deserta, i el teu fill diu: "Ja ho sé! La maquineta de la glucosa, insulina i agulles!" (i saps que té raó).
- A les colònies potser no portarà un sac de dormir, però si el vas medidor dels hidrats.
- S'apropa el Nadal, i si algú li pregunta quin regal vol, diu: "Curar-me".
- Els caps de setmana es basen en l'hora que esmorza el nen: si esmorza tard, cal retardar totes les activitats previstes.
- Li preguntes al nen què ha menjat a l'escola i et diu que quatre racion i mitja d'hidrats.
- Veus a la nena punxant el dir de la seva nina.
- Quan el nen diu que està cansat, sempre vols saber si això vol dir que està alt, baix, o senzillament cansat.
- Quan veus pel retrovisor del cotxe que el nen s'ha quedat dormit, reses perquè no sigui un coma.
- Al teu vocabulari, la paraula "sucre" ha estat substituida per "sacarina".
(I continuarà...)
La primera malaltia
La setmana passada ha sigut la de la primera malaltia del Daniel després del debut diabètic: unes angines normals i corrents, com les de tots els nens. Dimarts ens van avisar de l'escola que estava amb febre, al CAP no li van veure res. Dimecres al matí vam anar a l'Hospital General i ja està, recepta d'antibiòtic i antitèrmics (això sí, després de consultar la llista de medicaments que no alteren la glucosa que vaig portar de casa), un parell de dies sense anar a classe i tan fresc!
L'única cosa és que durant tres o quatre dies va necessitar ració extra d'insulina, de la lenta i de la ràpida, perquè la febre fa que els valors de la glucèmia es descontrolin.
Resum: una altra prova superada.
L'única cosa és que durant tres o quatre dies va necessitar ració extra d'insulina, de la lenta i de la ràpida, perquè la febre fa que els valors de la glucèmia es descontrolin.
Resum: una altra prova superada.
26 de febr. 2009
L'alegria del mes
Avui hem tingut visita amb l'endocrina. En resum: reduïm la dosi d'insulina nocturna, i no fem control de glucèmia abans de berenar. Molt bé!
17 de febr. 2009
Saps que ets la mare d'un nen amb diabetis quan...
- Els teus coneguts li fan una prova al seu fill, per si un cas.
- Si la teva filla que no té diabetis beu molt, li fas una prova.
- L'únic que mires en comprar el menjar és la quantitat d'hidrats de carboni.
- Has oblidat què significa la frase "que dormis bé".
- La conversa més habitual amb la teva parella són els valors de glucosa.
- Si té 38º de febre vas a buscar un suc, perquè et penses que té una hipoglucèmia.
- Quan veus un plat de menjar calcules els hidrats de carboni.
- Pots posar la tira al medidor i punxar el nen encara que estiguis mig dormida
- El nen es queda adormit al cotxe i penses que és una hipoglucèmia
- Els pares d'altres nens et pregunten si és normal que el seu fill begui tant
- El Nadal consisteix en saber quin torró li farà pujar menys els valors de glucosa
- La filla no diabètica diu que està baixa perquè vol que li donis un suc
- Tens enganxat a la nevera un full amb els símptomes d'hipoglucèmia
- Saps què és i com actua el glucagó
- El neceser amb pintures que portaves a la bossa ha estat substituït pel medidor, les agulles i les tires reactives
- El temps s'organitza seguint les visites a l'endocrina
- No cal demanar res als farmacèutics, ja et coneixen i saben què vas a buscar
- Mentre els altres miren com surt el sol o com es pon, tu estàs barallant-te amb les agulles i els bolis d'insulina
- Cada cop que un nen de la classe celebra l'aniversari, intentes esbrinar la quantitat d'hidrats de carboni que tindrà l'esmorzar
- Quan algú et demana un boli, li preguntes si el vol d'NPH o d'NPL
- Tens més cura que un cuiner a l'hora de mesurar l'arròs o la pasta
- T'és igual si el nen es menja o no el pollastre, però no es pot aixecar de taula fins que no s'acaba les patates
- El primer que et diu el nen cada matí és: "estic alt o baix?"
- T'és igual la motxil·la que porti el nen, sempre que pugui portar el medidor, el suc i les galetes
- Li dius al nen "no mengis més tomàquet i menja patates", i tothom es pensa que t'has tornat boja
- Preparar el menjar és com resoldre una equació matemàtica
- El nen et pregunta: "Mama, puc veure una pel·lícula? Em posaré més insulina"
- El nen aprén els nombres de dos i tres dígits amb el medidor de glucosa.
- Llegeixes aquesta llista i rius (per no plorar).
Continuarà...
- Si la teva filla que no té diabetis beu molt, li fas una prova.
- L'únic que mires en comprar el menjar és la quantitat d'hidrats de carboni.
- Has oblidat què significa la frase "que dormis bé".
- La conversa més habitual amb la teva parella són els valors de glucosa.
- Si té 38º de febre vas a buscar un suc, perquè et penses que té una hipoglucèmia.
- Quan veus un plat de menjar calcules els hidrats de carboni.
- Pots posar la tira al medidor i punxar el nen encara que estiguis mig dormida
- El nen es queda adormit al cotxe i penses que és una hipoglucèmia
- Els pares d'altres nens et pregunten si és normal que el seu fill begui tant
- El Nadal consisteix en saber quin torró li farà pujar menys els valors de glucosa
- La filla no diabètica diu que està baixa perquè vol que li donis un suc
- Tens enganxat a la nevera un full amb els símptomes d'hipoglucèmia
- Saps què és i com actua el glucagó
- El neceser amb pintures que portaves a la bossa ha estat substituït pel medidor, les agulles i les tires reactives
- El temps s'organitza seguint les visites a l'endocrina
- No cal demanar res als farmacèutics, ja et coneixen i saben què vas a buscar
- Mentre els altres miren com surt el sol o com es pon, tu estàs barallant-te amb les agulles i els bolis d'insulina
- Cada cop que un nen de la classe celebra l'aniversari, intentes esbrinar la quantitat d'hidrats de carboni que tindrà l'esmorzar
- Quan algú et demana un boli, li preguntes si el vol d'NPH o d'NPL
- Tens més cura que un cuiner a l'hora de mesurar l'arròs o la pasta
- T'és igual si el nen es menja o no el pollastre, però no es pot aixecar de taula fins que no s'acaba les patates
- El primer que et diu el nen cada matí és: "estic alt o baix?"
- T'és igual la motxil·la que porti el nen, sempre que pugui portar el medidor, el suc i les galetes
- Li dius al nen "no mengis més tomàquet i menja patates", i tothom es pensa que t'has tornat boja
- Preparar el menjar és com resoldre una equació matemàtica
- El nen et pregunta: "Mama, puc veure una pel·lícula? Em posaré més insulina"
- El nen aprén els nombres de dos i tres dígits amb el medidor de glucosa.
- Llegeixes aquesta llista i rius (per no plorar).
Continuarà...
14 de febr. 2009
Mario y la diabetes
És un video creat per Estudiando la Diabetes, que explica la història de Mario, un nen de sis anys diagnosticat de diabetis. Us sona?
7 de febr. 2009
29 de gen. 2009
Ser o tenir, aquesta és la qüestió
Sóc diabètic, em dic Daniel.
Sóc Daniel, tinc diabetis.
Cal decidir....
L'impacte que suposa el diagnòstic d'una malaltia per a tota la vida com la diabetis pot fer que deixem de sentir-nos persones per convertir-nos en malalts, diabètics, pares de diabètics, amics de diabètics..., i condicionar tant la vida com el comportament dels afectats, així com la idea o imatge que les persones de l'entorn puguin fer-se de la malaltia.
Sembla que a partir d'aquell moment és més important la malaltia que la persona. És normal dir: el meu fill, el meu marit, el meu germà... és diabètic, i amb els nens, a més, s'afegeixen expressions com pobret o quina llàstima!.
Simplement convé recordar que el benestar i l'adaptació depenen en gran mesura de l'actitud positiva de l'entorn, i que moltes vegades ens sentim com ens fan sentir.
Sóc Daniel, tinc diabetis.
Cal decidir....
L'impacte que suposa el diagnòstic d'una malaltia per a tota la vida com la diabetis pot fer que deixem de sentir-nos persones per convertir-nos en malalts, diabètics, pares de diabètics, amics de diabètics..., i condicionar tant la vida com el comportament dels afectats, així com la idea o imatge que les persones de l'entorn puguin fer-se de la malaltia.
Sembla que a partir d'aquell moment és més important la malaltia que la persona. És normal dir: el meu fill, el meu marit, el meu germà... és diabètic, i amb els nens, a més, s'afegeixen expressions com pobret o quina llàstima!.
Simplement convé recordar que el benestar i l'adaptació depenen en gran mesura de l'actitud positiva de l'entorn, i que moltes vegades ens sentim com ens fan sentir.
24 de gen. 2009
Avui toca el pèptid C
El pèptid C es medeix per establir la diferència entre la insulina produïda pel cos i la insulina injectada. Quan el pàncrees produeix insulina, comença com una molècula gran que es divideix en dues parts: insulina i pèptid C, la funció del qual no es coneix.
El pèptid C és un senyal que el cos està produint insulina. Els valors baixos (o l'absència de pèptid C) indiquen que el pàncrees no està produint insulina o n'està produint poca.
21 de gen. 2009
Una passada: "joieria mèdica"
Pensant en algun tipus d'identificació que el Daniel pugui portar sempre a sobre, espcialment en sortides, excursions, colònies, casals, he anat a parar a una pàgina americana especialitzada en articles de joieria per a la identificació ràpida de malalts.
Més sobre l'Hgb1Ac
QUÈ ÉS L'HEMOGLOBINA GLICOSILADA?
L'hemoglobina és una proteïna que hi ha als glòbuls vermells de la sang, i és l'encarregada de portar oxigen des dels pulmons a totes les cèl·lules i teixits del nostre organisme.
Com la resta de proteïnes del cos, pot unir-se a la glucosa, una cosa que també passa en persones sense diabetis.
El percentatge de l'hemoglobina unida a la glucosa s'anomena hemoglobina glicosilada i s'acumula durant tota la vida del glòbul vermell; aquest percentatge variarà segons el nivell de glucosa a la sang.
TIPUS D'HEMOGLOBINA
Hi ha diverses classes d'hemoglobina; cadascuna presenta unes característiques especials per unir-se a la glucosa. En concret, l'hemoglobina A1 té tres fraccions, a, b i c; aquesta darrera es caracteritza per tenir una unió més fixa i específica amb la, per la qual cosa la determinació d'aquesta fracció HgbA1c ens dóna una informació més exacta dels nivells de sucre sanguini en els darrers 2-3 mesos.
UTILITAT
Ens informa del grau de control durant els darrers 3 mesos, que és la vida mitjana dels glòbuls vermells.
De vegades pot fer evidents períodes d'hiperglucèmia existents durant el dia i no detectats en l'autocontrol.
En general, s'accepta que cada 1% d'elevació de l'HgbA1c representa un canvi en la glucèmia mitjana de 30 mgr %.
En tractar-se d'una mitjana ponderada de les glucèmies, la informació és extraordinàriament important si el metge ha d'establir la necessitat de modificar el tractament.
NIVELL DESITJABLE D'HgbA1c
Els nivells desitjables canvien segons el tipus de pacient.
Per a un pacient tipus I, és molt difícil obtenir valors similars a les persones sense diabetis sense tenir un excessiu i intolerable risc d'hipoglucèmies greus.
No obstant això, qualsevol reducció és important i cal apropar-se tant com sigui possible als valors normals, perquè hi ha una relació directa entre els nivells elevats d'HgbA1c i el risc d'aparició de complicacions.
L'hemoglobina és una proteïna que hi ha als glòbuls vermells de la sang, i és l'encarregada de portar oxigen des dels pulmons a totes les cèl·lules i teixits del nostre organisme.
Com la resta de proteïnes del cos, pot unir-se a la glucosa, una cosa que també passa en persones sense diabetis.
El percentatge de l'hemoglobina unida a la glucosa s'anomena hemoglobina glicosilada i s'acumula durant tota la vida del glòbul vermell; aquest percentatge variarà segons el nivell de glucosa a la sang.
TIPUS D'HEMOGLOBINA
Hi ha diverses classes d'hemoglobina; cadascuna presenta unes característiques especials per unir-se a la glucosa. En concret, l'hemoglobina A1 té tres fraccions, a, b i c; aquesta darrera es caracteritza per tenir una unió més fixa i específica amb la, per la qual cosa la determinació d'aquesta fracció HgbA1c ens dóna una informació més exacta dels nivells de sucre sanguini en els darrers 2-3 mesos.
UTILITAT
Ens informa del grau de control durant els darrers 3 mesos, que és la vida mitjana dels glòbuls vermells.
De vegades pot fer evidents períodes d'hiperglucèmia existents durant el dia i no detectats en l'autocontrol.
En general, s'accepta que cada 1% d'elevació de l'HgbA1c representa un canvi en la glucèmia mitjana de 30 mgr %.
En tractar-se d'una mitjana ponderada de les glucèmies, la informació és extraordinàriament important si el metge ha d'establir la necessitat de modificar el tractament.
NIVELL DESITJABLE D'HgbA1c
Els nivells desitjables canvien segons el tipus de pacient.
Per a un pacient tipus I, és molt difícil obtenir valors similars a les persones sense diabetis sense tenir un excessiu i intolerable risc d'hipoglucèmies greus.
No obstant això, qualsevol reducció és important i cal apropar-se tant com sigui possible als valors normals, perquè hi ha una relació directa entre els nivells elevats d'HgbA1c i el risc d'aparició de complicacions.
20 de gen. 2009
Hemoglobina glicosilada (HgbA1c) = 6,7 %
11 de gen. 2009
Autoretrat de Daniel
Avui el Daniel ha estat aprenent a fer fotos amb una càmara digital una mica vella que ja no fem servir. Una de les fotos se l'ha fet a ell mateix, us la poso.
10 de gen. 2009
Resum de les vacances en cinc punts
1. PROVA SUPERADA!
Les festes de Nadal eren com una mena de prova iniciàtica familiar: si sobrevivíem, senyal que ens en podríem sortir de tot. En resum: hem resuperat els viatges llargs, els dolços, les reunions familiars, d'amics, etc. I ara estem intentant superar la tornada a l'escola...
2. PASTISSOS
Com que l'aniversari del Daniel s'escau en plenes festes, i les passem repartits entre casa nostra i de les famílies per les dues parts, hem tingut pastissos de tota mena:
Primer pastís: a Sant Quirze, amb els amics de l'escola
Segon pastís: a Godall, amb la família de la mare
Tercer pastís: a Madrid, amb la família del pare
3.HIGHLIGHTS FROM CHRISTMAS
El Daniel i la Sara s'ho han passat molt bé jugant junts.
Duratón (Segovia), 29 de desembre de 2008
Madrid, 1 de gener de 2009, aviat al matí
4. REGALS I MÉS REGALS
Entre aniversaris, el tió, el Pare Noel i els Reis (això de conviure amb tantes tradicions és molt dur), hem tornat ben farcits de regals. Al Daniel els Reis Mags li van donar personalment un monopatí de Rayo McQueen.
5. I, PAR ACABAR UN AMARG DESCOBRIMENT
Tot ha anat molt bé, però he descobert la ràbia que em fa aquesta sensació d'estar contínuament demanat disculpes: per haver de menjar aviat i puntuals, per ser estricta en els horaris dels controls, per haver d'injectar la insulina enmig d'una celebració, per demanar que no li posin patates fregides al nen si de primer ha menjat pasta... Ja sé que la gent ho accepta bé, però em sembla com si sempre m'hagués d'estar justificant. Suposo que és una qüestió de temps, d'habituar-nos a conviure amb la diabetis, ara tot és molt nou per a tothom.
Les festes de Nadal eren com una mena de prova iniciàtica familiar: si sobrevivíem, senyal que ens en podríem sortir de tot. En resum: hem resuperat els viatges llargs, els dolços, les reunions familiars, d'amics, etc. I ara estem intentant superar la tornada a l'escola...
2. PASTISSOS
Com que l'aniversari del Daniel s'escau en plenes festes, i les passem repartits entre casa nostra i de les famílies per les dues parts, hem tingut pastissos de tota mena:
Primer pastís: a Sant Quirze, amb els amics de l'escola
Segon pastís: a Godall, amb la família de la mare
Tercer pastís: a Madrid, amb la família del pare
3.HIGHLIGHTS FROM CHRISTMAS
El Daniel i la Sara s'ho han passat molt bé jugant junts.
Duratón (Segovia), 29 de desembre de 2008
Madrid, 1 de gener de 2009, aviat al matí
4. REGALS I MÉS REGALS
Entre aniversaris, el tió, el Pare Noel i els Reis (això de conviure amb tantes tradicions és molt dur), hem tornat ben farcits de regals. Al Daniel els Reis Mags li van donar personalment un monopatí de Rayo McQueen.
5. I, PAR ACABAR UN AMARG DESCOBRIMENT
Tot ha anat molt bé, però he descobert la ràbia que em fa aquesta sensació d'estar contínuament demanat disculpes: per haver de menjar aviat i puntuals, per ser estricta en els horaris dels controls, per haver d'injectar la insulina enmig d'una celebració, per demanar que no li posin patates fregides al nen si de primer ha menjat pasta... Ja sé que la gent ho accepta bé, però em sembla com si sempre m'hagués d'estar justificant. Suposo que és una qüestió de temps, d'habituar-nos a conviure amb la diabetis, ara tot és molt nou per a tothom.
8 de gen. 2009
Gràcies, Teresa
Hola Teresa,
No et coneixem, almenys no hem aconseguit ubicar-te entre els nostres amics i coneguts, però t'agraïm molt el teu missatge, els ànims i les consells.
Passa't per aquí sempre que vulguis, hi seràs benvinguda.
No et coneixem, almenys no hem aconseguit ubicar-te entre els nostres amics i coneguts, però t'agraïm molt el teu missatge, els ànims i les consells.
Passa't per aquí sempre que vulguis, hi seràs benvinguda.
23 de des. 2008
Guia d'alimentació per a nens amb diabetis
Això ens serveix per acomiadar-nos fins a l'any vinent i desitjar-vos unes bones (i poc dolces) festes de Nadal.
Mitja marató de Granollers 2009: I Campionat d'Espanya per a atletes amb diabetis
(Informació de la Fundación para la Diabetes)
I CAMPIONAT D'ESPANYA PER A ATLETES AMB DIABETIS
LA MITJA MARATO DE GRANOLLERS 2009.
Una iniciativa de la Fundación para la Diabetes.
Aquest primer campionat, que es durà a terme el diumenge 1 de febrer de 2009, és una iniciativa promoguda per la Fundación para la Diabetes, i es celebrarà amb la finalitat de reconèixer l'esforç i la constància de tots els atletes amb diabetis, trencar clixés, superar barreres i consolidar la total integració amb la resta d'atletes.
Mitjançant aquest esdeveniment es vol reconèixer l'esforç de l'equip DIATLÉTIC per transmetre el missatge de normalització de l'esport en les persones amb diabetis i fomentar l'esperit esportiu a properes generacions.
El comitè organitzador de la Mitja Marató de Granollers establirà dins de la classificació general una 2a classificació per a atletes con diabetis, tant en categoria masculina com femenina. Els premis seran per als tres primers de cada categoria.
La INSCRIPCIÓ per poder optar a la classificació com atleta amb diabetis s'ha de fer a través de la Fundación para la Diabetes i ha de constar com DIATLÉTIC, la qual cosa no impedeix que l'atleta pertany a qualsevol club esportiu.
La intenció no és organitzar un campionat elitista per a esportistes d'alta competició, sinó fomentar l'esport entre totes les persones amb diabetis, des d'esportistes populars a aquells que s'inicien per primer cop en aquest tipus d'activitats.
Què és l'equip DIATLÉTIC?
No és un club pròpiament dit, no és un club formalment constituït ni registrat; no hi ha afiliacions. DIATLÉTIC és el nom que rep el moviment o actitud que protagonitza tota aquella persona amb diabetis que fa esport.
L'objectiu principal de DIATLÉTIC és transmetre un missatge de normalitat i integració tant a la societat com a la resta de persones amb diabetis, demostrant que aquesta condició no suposa cap impediment a l'hora de practicar esport.
Es tracta d'un missatge especialment enriquidor per als més joves, que poden veure com altres persones conviuen amb la diabetis sense prejudicis ni barreres.
21 de des. 2008
cap de setmana mogut = glucèmia baixa
Conclusió: ens haurem de moure tots una mica més!
18 de des. 2008
17 de des. 2008
14 de des. 2008
L'aniversari de Daniel
El dia 28 de desembre, el Daniel complirà 5 anys. Com que l'enxampa just a meitat de les vacances de Nadal, amb els seus amics de l'escola ho celebra uns quants dies abans.
13 de des. 2008
12 de des. 2008
Subscriure's a:
Missatges (Atom)