Després de dues setmanes de pelegrinatge gairebé diari al CAP, de trucades a les infermeres de pediatria, de posar cara de llàstima i angoixa per aconseguir vint-i-cinc míseres tiretes (comptant que en encessitem unes quatre-cinc diàries, sense comptar accidents, ja em direu), finalment aquest matí, molt emprenyada per aquesta història, he parlat amb la supervisora del centre, i m'ha dit que el problema era dels laboratoris, que no els enviava el material, però que el nen tenia prioritat en el lliurament del material etc etc.
Bé, no sé si ha sigut casualitat o la divina providència, però cap a les dues del missatge la mateixa supervisora em trucava per dir-me que ja tenien tires, i que me'n guardaven unes quantes caixes. Mentre el Daniel era a handbol me n'he anat volant a buscar-les, no fos cas que desapareguessin.
Podem respirar durant unes setmanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada