El cargol - segona part

Ahir nova prova de glicada. Hem baixat un altre 0'1. El cargol segueix avançant.

Ja m'agradaria

Ja m'agradaria ocupar-me de l'educació dels meus fills, lluitar per la sisena hora, barallar-me amb qui fos per explicar les meves idees.
Però avui estic cansada. I quan dic avui dic avui (divendres 10 de juny de 2011).
I estic cansada sobretot perquè tinc un fill que porta a sobre una motxilla molt feixuga. I com encara és petit l'hem d'ajudar a carregar-la. Pel camí ens anem trobant gent que ens anima i ens diu que ho fem molt bé, que seguim endavant, però n'hi ha molt pocs que vulguin carregar-se-la una estoneta i deixar-nos descansar. Ell no es queixa, però jo, que no sóc tan forta, sí.

Fem uns càlculs senzills.
En el millor dels casos, Daniel es fa cinc controls de glucèmia diaris (això vol dir: punxar-se el dit i treure's una got de sang per comprovar el nivell de sucre a la sang).
5 controls x 7 dies = 35 controls a la setmana x 52 setmanes = 1820 controls a l'any (i això tirant per baix).
Més: ara s'està injectant insulina quatre cops al dia (una de Lantus a la nit i tres de ràpida amb els àpats principals).
4 injeccions x 7 dies = 28 injeccions setmanals x 52 setmanes = 1456 injeccions a l'any.
Posats a ser optimistes, això vol dir que si d'aquí a deu anys, quan estigui prop de fer-ne divuit, s'ha descobert un tractament miraculós que cura la diabetis tipus I i ell hi té accés, pel camí s'haurà fet, més o menys, 18200 controls de glucèmia i s'haurà injectat insulina unes 14560 vegades. Si som optimistes. Si no, seguriem sumant.
No esteu cansats?

Per això, quan per exemple em demana fer una activitat que a ell li agrada molt però que a mi no m'acaba de convèncer, i em fa cara de pena, penso: com puc dir-li que no?

I voldria que tot funcionés millor, però avui no tinc forces. Avui estic cansada, demà ja veurem.

(Dedicat a l'Esther i la Mariví)