Dotze hores de minihandbol

Diumenge passat a Sant Quirze es van fer les 12 hores de minihandbol, i el Daniel també hi va participar; jugava a la categoria de prebenjamins, amb l'equip del Turonet B (l'A eren els de 2n i el B els de 1r i P-5, o sigui els més petits entre els petits). Evidentment, els van donar una bona pallissa en tots els seus partits, sobretot perquè jugaven amb nens que tenien almenys més d'un any que la majoria d'ells, però el Daniel va poder fer alguns gols, i estava molt content.
En el video el podeu veure en acció, al voltant del primer minut, més o menys, es el número 31 dels que van de taronja i juguen a l'aire lliure (que, per cert, quin cop de sol vam agafar tots!).

Deixa'm a mi!

Les colònies han anat molt bé, i Daniel va tornar cansadíssim, burtíssim i havent après moltes coses, entre d'altres a injectar-se ell mateix la insulina.
Quan m'ho va explicar la monitora, dubtava que fos tan bonic com m'ho deia, que ell ho feia tot, purgar la xeringa, posar la dosi, punxar-se,... Però a l'hora de sopar ho va fer tan tranquil! És clar que se l'ha de controlar que faci bé la purga, que posi la dosi correcta (i la dosi li diem nosaltres) i que se la injecti tota en el lloc correcte, però veure que ha fet aquest pas és molt important, perquè és mavançar una miqueta més cap a la seva autonomia.