Les colònies han anat molt bé, i Daniel va tornar cansadíssim, burtíssim i havent après moltes coses, entre d'altres a injectar-se ell mateix la insulina.
Quan m'ho va explicar la monitora, dubtava que fos tan bonic com m'ho deia, que ell ho feia tot, purgar la xeringa, posar la dosi, punxar-se,... Però a l'hora de sopar ho va fer tan tranquil! És clar que se l'ha de controlar que faci bé la purga, que posi la dosi correcta (i la dosi li diem nosaltres) i que se la injecti tota en el lloc correcte, però veure que ha fet aquest pas és molt important, perquè és mavançar una miqueta més cap a la seva autonomia.
1 comentari:
Moltes felicitats Daniel! Això és un gran assoliment.A nosaltres encara ens queda lluny aquest pas; de fet, encara estem en un punt en què cada cop que li injectem la insulina es queixa...espero que això vagi canviant amb el temps...
Publica un comentari a l'entrada