La Sara de tant en tant vol que li punxem al dit com el seu germà, o fer pipí a les tires reactives. Normalment ho fem sense més problemes, perquè també és una manera de tenir-la controlada, però l'altre dia li vaig dir que no, que a ella no calia punxar-la, i em va respondre: "Però si ja sóc gran!". Jo li dic: "Sí, però no tens diabetis, només en té Daniel", i em torna a respondre: "Jo també vull tenir diabetis, quants anys em falten?"
Evidentement, jo no en sóc seguidora, ni els nens tenen encara l'edat de saber qui són, però n'he sentit parlar, tant com per saber que un d'ells, el més petit (es diu Nick) té diabetis des de fa uns anys i que, amés, col·labora activament en diverses organitzacions per difondre informació sobre la diabetis de tipus I i ajudar a la cura i la recerca sobre el tema.
Penso que és un bon exemple; tant de bo tinguéssim algú més proper que pogués servir de model als nostres fills, però almenys aprofitem el que tenim.
Us passo una entrevista amb la Bea, una nena de dotze anys amb diabetis. El titular és:
Tengo diabetes como Nick Jonas.
Una mica més d'història sobre el tal Nick i la seva malalatia.
Enllaç a la pàgina de Nick Jonas i Bayer.
Un apartat de la pàgina anterior dedicat als pares de nens amb diabetis.
