El poder terapèutic dels cosins

La nostra marató particular Nadal/aniversari/Cap d'Any/Reis es pot resumir en viatges, regals i menjar. Menjar molt.
Però com que som una "família d'estructura flexible" (paraules de Mario) aquestes vacances hem tingut un superàvit de dies amb els cosins. Què significa això? Més hores de moviment, parc, futbol... i glucèmies més baixes, tot i alguns excesos nadalencs.
Els cosins no curen, però ajuden a fer-ho més fàcil!

PD. Daniel m'ha dit: "posa aquesta foto a la web, així tots veuran el cotxe que m'han portat els Reis". Fet.

Un altre cop amb el permís de la Lourdes

Hola un altre cop, Lourdes.
Amb el teu permís vull reporduir el comentari que has fet amb una entrada de temps enrera, aquell de "Saps que ets la mare d'un nen amb diabetis quan..."

Realment, em puc identificar amb tots i cadascun dels punts que exposes, però jo diria que una de les coses que més caracteritzen les famílies on hi ha un nen amb diabetis, és que la resposta a una pregunta del tipus "com estàs?", "com va?", "què fas?", "com et trobes?" (sigui qui sigui el membre de la família que faci la pregunta i el que la respongui) és sempre un número, de dos o tres xifres (i si pot ser que mai comenci per 2 o més).

Una abraçada.