Hola un altre cop, Lourdes.
Amb el teu permís vull reporduir el comentari que has fet amb una entrada de temps enrera, aquell de "Saps que ets la mare d'un nen amb diabetis quan..."
Realment, em puc identificar amb tots i cadascun dels punts que exposes, però jo diria que una de les coses que més caracteritzen les famílies on hi ha un nen amb diabetis, és que la resposta a una pregunta del tipus "com estàs?", "com va?", "què fas?", "com et trobes?" (sigui qui sigui el membre de la família que faci la pregunta i el que la respongui) és sempre un número, de dos o tres xifres (i si pot ser que mai comenci per 2 o més).
Una abraçada.
3 comentaris:
Gràcies Montse (et dius Montse, oi?) per publicar el meu comentari en una entrada... La veritat és que vaig escriure aquestes quatre ratlles en un moment, tot pensant que la llista seria infinita i no s'acabaria mai...
Fins ben aviat!
hola soc la mare d'un nin diabètic de dos anys, va debutar amb 18 mesos,he entrat en aquesta pàgina cercant receptes i m'he trobat amb vosaltres, m'he emocionat quan he llegit l'escrit de ¨saps que ets la mare...em sent totalment identificada,però el que pitjor duc és que en Guillem em demani una altra galleta o més plàtan i li he de dir que no pot ser, s'em trenca el cor.
des de les illes una abraçada i coratge a tots.
hola a tots i totes, soc la mare d'en Guillem Miquel, un nin que el 16 de novembre va fer dos anys, va debutar en setze mesos,nosaltres som de Mallorca, he entrat ha aquesta pàgina cercant receptes per fer al meu fill i vos he trobat ha vosaltres,m'he sentit molt identificada amb l'escrit ¨saps que ets mare d'un nin amb diabetis...¨fins i tot m'he emocionat,perque a mi em passa el mateix, controls nocturns,dormir malament preocupada de com estarà , si tendrà baixades...bé des de les illes una forta abraçada i coratge a tots perque aviat trobin solucions.
Publica un comentari a l'entrada