Aquest divendres és la festa de l'Èric, un amic de l'escola del Daniel. Ara fa un any, també en divendres a la tarda, l'Èric va fer la festa dels quatre anys.
El Daniel feia uns dies que estava estrany: feia pipí a totes hores, fins i tot se li escapava a la nit, bevia molt,... Estàvem preocupats, volíem portar-lo al metge la setmana següent, alguna cosa ens ensumàvem.
Dissabte a la tarda vam anar al Parc Vallès. Com que el Daniel no parava de menjar i beure i de fer pipí, i a la nit va tornar a mullar el llit, vam decidir portar-lo a urgències diumenge al matí, amb l'esperança que fos una infecció d'orina.
Quan vam arribar hi havia set o vuit nens a la sala d'espera; l'infermera de cribatge ens va donar un potet perquè el Daniel hi fes pipí a dintre. Als cinc minuts ens van cridar. Aquell va ser el pitjor moment, sentir com si no tinguessi terra sota els peus. Si a una sala d'espera amb gent et fan passar pel davant de tots, no pot ser res de bo. Aquell diumenge era 9 de novembre, dilluns farà un any.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada