Avui només poso una foto dels meus nens, la cosa més dolça del món.
Després d'unes setmanes molt complicades per diversos temes, veure una foto com aquesta on surten tan guapos, tan gran i, sobretot, tan feliços, alleugereix les preocupacions.
(Per cert, la foto la vaig fer al CosmoCaixa Madrid, a Alcobendas; era el divendres de Pasqua, plovia i estava a rebentar de gent, però no ens vam trobar la Penélope...)
1 comentari:
Hola DanielM'omple d'orgull tot el que em dius en el teu darrer comentari, els teus elogis i saber que el que vaig aprenent i compartint, de tant en tant també ajuda a altres persones.
Bé, agraeixo les teves paraules de respcte, però tot i que els teus entrebancs, com tu els anomenes, és evident que no es poden posar a un mateix nivell que el que m'ha portat a escriure un blog pel David, tampoc crec que siguin només una "pedra en la sabata", atenent a les teves pròpies paraules.
Estic meravellat de com portes la malaltia del Daniel, de la teva enteresa, serenitat i capacitat de lluita, almenys jo així ho percebo llegint les teves paraules. I al mateix temps, ets capaç de no mirar només el teu melic sinó que, molt al contrari, també et queda temps per empatitzar i solidaritzar-te amb el dolor aliè. Gràcies per tot.
Per cert, efectivament, tens uns nens molt dolços.
Amb molt d'afecte
Natxo
Publica un comentari a l'entrada