Les festes de Nadal eren com una mena de prova iniciàtica familiar: si sobrevivíem, senyal que ens en podríem sortir de tot. En resum: hem resuperat els viatges llargs, els dolços, les reunions familiars, d'amics, etc. I ara estem intentant superar la tornada a l'escola...
2. PASTISSOS
Com que l'aniversari del Daniel s'escau en plenes festes, i les passem repartits entre casa nostra i de les famílies per les dues parts, hem tingut pastissos de tota mena:
Primer pastís: a Sant Quirze, amb els amics de l'escola
Segon pastís: a Godall, amb la família de la mare
Tercer pastís: a Madrid, amb la família del pare
3.HIGHLIGHTS FROM CHRISTMAS
El Daniel i la Sara s'ho han passat molt bé jugant junts.
Duratón (Segovia), 29 de desembre de 2008
Madrid, 1 de gener de 2009, aviat al matí
4. REGALS I MÉS REGALS
Entre aniversaris, el tió, el Pare Noel i els Reis (això de conviure amb tantes tradicions és molt dur), hem tornat ben farcits de regals. Al Daniel els Reis Mags li van donar personalment un monopatí de Rayo McQueen.
5. I, PAR ACABAR UN AMARG DESCOBRIMENT
Tot ha anat molt bé, però he descobert la ràbia que em fa aquesta sensació d'estar contínuament demanat disculpes: per haver de menjar aviat i puntuals, per ser estricta en els horaris dels controls, per haver d'injectar la insulina enmig d'una celebració, per demanar que no li posin patates fregides al nen si de primer ha menjat pasta... Ja sé que la gent ho accepta bé, però em sembla com si sempre m'hagués d'estar justificant. Suposo que és una qüestió de temps, d'habituar-nos a conviure amb la diabetis, ara tot és molt nou per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada