Escolta la música del bloc

17 de febr. 2009

Saps que ets la mare d'un nen amb diabetis quan...

- Els teus coneguts li fan una prova al seu fill, per si un cas.
- Si la teva filla que no té diabetis beu molt, li fas una prova.
- L'únic que mires en comprar el menjar és la quantitat d'hidrats de carboni.
- Has oblidat què significa la frase "que dormis bé".
- La conversa més habitual amb la teva parella són els valors de glucosa.
- Si té 38º de febre vas a buscar un suc, perquè et penses que té una hipoglucèmia.
- Quan veus un plat de menjar calcules els hidrats de carboni.
- Pots posar la tira al medidor i punxar el nen encara que estiguis mig dormida
- El nen es queda adormit al cotxe i penses que és una hipoglucèmia
- Els pares d'altres nens et pregunten si és normal que el seu fill begui tant
- El Nadal consisteix en saber quin torró li farà pujar menys els valors de glucosa
- La filla no diabètica diu que està baixa perquè vol que li donis un suc
- Tens enganxat a la nevera un full amb els símptomes d'hipoglucèmia
- Saps què és i com actua el glucagó
- El neceser amb pintures que portaves a la bossa ha estat substituït pel medidor, les agulles i les tires reactives
- El temps s'organitza seguint les visites a l'endocrina
- No cal demanar res als farmacèutics, ja et coneixen i saben què vas a buscar
- Mentre els altres miren com surt el sol o com es pon, tu estàs barallant-te amb les agulles i els bolis d'insulina
- Cada cop que un nen de la classe celebra l'aniversari, intentes esbrinar la quantitat d'hidrats de carboni que tindrà l'esmorzar
- Quan algú et demana un boli, li preguntes si el vol d'NPH o d'NPL
- Tens més cura que un cuiner a l'hora de mesurar l'arròs o la pasta
- T'és igual si el nen es menja o no el pollastre, però no es pot aixecar de taula fins que no s'acaba les patates
- El primer que et diu el nen cada matí és: "estic alt o baix?"
- T'és igual la motxil·la que porti el nen, sempre que pugui portar el medidor, el suc i les galetes
- Li dius al nen "no mengis més tomàquet i menja patates", i tothom es pensa que t'has tornat boja
- Preparar el menjar és com resoldre una equació matemàtica
- El nen et pregunta: "Mama, puc veure una pel·lícula? Em posaré més insulina"
- El nen aprén els nombres de dos i tres dígits amb el medidor de glucosa.

- Llegeixes aquesta llista i rius (per no plorar).

Continuarà...

1 comentari:

Anna ha dit...

Ostres, impressiona...
Es ben be que fins que no ho vius, no te n'adones del que suposa patir, cadascú al seu nivell.
Però amb l'esforç del dia a dia per seguir caminant, potser valorem la importància de les coses d'una altra manera, la perspectiva ha canviat i el que abans era important, ha deixat de ser-ho, i el que no valoraves, ara prens consciència del seu valor...
Endavant amb la força que teniu!
Anni