Escolta la música del bloc

24 de nov. 2010

Equivalències: cada nit d'hospital, mig quilo


Fa un temps que al CAP em fan controls de pes i de dieta, perquè d'una temporada cap a aquí m'he engreixat molt. I jo intento portar-me bé.
Però a una li ha sortit un fill delicat, que no té bronquitis, la placa del pit li surt bé, les anàlisis també, però que s'havia de fer notar d'alguna manera, i no se li ocorre més que no saturar bé d'oxígen. Total, que com no sabem què li passa (al final van decidir que era un virus; i dic jo: què passa amb els virus? és que no hi ha més nens a l'escola? que el meu del tema malaties ja n'està servit!) i, a més, el pobre és diabètic i se li poden descontrolar els nivells de glucèmia, el deixarem un parell de dies en observació.
I la mama en qüestió, mal dormida i mal menjada, perquè no pot deixar la criatura sola per anar a fer un menú al restaurant o un trist entrepà a la cafeteria, es dedica a atacar les màquines de la planta que, com és evident i lògic en un hospital, no estan plenes de fruita, iogurts i suc, sinó de Kitkats, mars, crunchs i marranades diverses.
O sigui, que tanta bleda i tanta amanida, tants d'abdominals els dijous a la nit per acabar així? I quan vagi divendres a fer el control de pes, li he d'explicar les meves misèries a l'infermera? Aaaargh

(PD Almenys, aquesta vegada, el personal de planta era agradable, eficient i professional.)

3 comentaris:

Lourdes ha dit...

Més enllà de perdre o guanyar pes, el teu fill haurà agraït d'una manera que no té preu el fet que hagis estat cada segon de la seva estança a l'hospital al seu costat, ni que sigui a base de kitkats i crunchs...

Daniel ha dit...

Gràcies, Lourdes, ja ho sé. Només volia posar-li una mica d'humor al cansament. per sort, sabíem que no era res preocupant i ens ho vam prendre amb tranquil·litat.

David ha dit...

A mi em passa tres quarts del mateix... Treballo de 9h a 15h, i quan els que fan jornada completa baixen a dinar, cap a les 13h, a mi m'entra una gana... que no sé si és psicosomàtica o és gana de debò. Sigui com sigui, acabo atacant la màquina de les calories...
Ja m'agradaria dinar bé, ja...
Espero que en Daniel s'hagi recuperat del tot. Jo, a la meva mare, també li vaig fer uns quants ensurts... ;)