Escolta la música del bloc

1 de nov. 2010

El Viena del Parc Vallès


Dissabte 8 de novembre de 2008 a la tarda. Per algun motiu, crec que per comprar alguna cosa al Decathlon, anem al Parc Vallès. És hora de berenar i entrem al Viena. En l'estona que estem allí, Daniel va dues vegades a fer pipí. Ja fa dies que ens preocupa, beu molt i fa molt pipí, a la nit mulla el llit; volem pensar que és una infecció d'orina, encara que tenim el llum d'alerta encès. Comentem: "Això ja no pot ser, demà el portem a urgències." L'endemà era 9 de novembre.
Des d'aquell dia no hi havíem tornat a entrar. Jo sí que havia menjat dos o tres vegades al de Pelai, però en aquell no. El Parc Vallès no és precisament el nostre lloc d'oci preferit, però alguna tarda hem anat al cinema; aquest estiu, per exemple, quan la Sara no hi era, i en acabar la pel·lícula jo havia preferit entrar al Burger King, el Viena em portava mals records. Ja sé que no és massa racional, però no podia.
Aquest dissabte hem anat una altra vegada al cinema amb amics i, ara sí, en acabar la pel·lícula hem entrat al Viena. Què ha canviat des de fa dos anys? Els nens són dos anys més grans, hem segut a dalt i no a baix, hem anat amb altres famílies,... però la resta és igual, l'únic que ha canviat ha estat el Cacaolat de Daniel, que ara era una Coca-Cola light.
En resum, traumes fora!

1 comentari:

Lourdes ha dit...

Molt bé, cal mirar sempre endavant!