1. Amb la Cristina, la seva mestra, després del dia de vaga
Cristina: Com ha anat, Daniel? (preguntant pel dia que no havien tingut classe)
Daniel: Una mica alt...
2. Amb la seva mare, qualsevol dia en sortir de l'escola
Mare: Com ha ant el dia?
Daniel: Abans de dinar 239.
o bé
Daniel: Abans de dinar, 57. la Cristina m'ha donat dues galetes.
20 de març 2010
Diàlegs d'un nen amb diabetis
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Els nens, per petits que siguin, s'acostumen ràpidament a les malalties que pateixen. Els pares, o mares, segons quin cas i ho dic per experiència, ens costa més. Fins i tot, a vegades ens preguntem per quina raó ens ha tocat a nosaltres.
Sembles adivina, podries fer un llibre, ajudaria a la gent a veure que no son tant rarets, que en hi ha mes com ells.
Raül Vidiella.
Publica un comentari a l'entrada