Han calgut uns quants dies per acostumar-nos a l'enrenou del començament de curs, i una tarda de pluja per trobar una estona per seure a l'ordinador tranquil·lament.
El títol fa referència al meu estat d'ànim, encara que sembli estrany.
Heidi. Al principi de la diabetis, ens deiem que hauria de passar un any, amb tots els seus cicles de festes, vacances, celebracions, sortides, malalties,.. per aconseguir integrar la malatia en la nostra vida, i acceptar-la. Hi he posat tota la voluntat, però he de reconèixer que a mi m'ha costat una mica més, gairebé dos anys, que és el que farà del debut de Daniel. En tornar de vacances m'he sentit, per dir-ho d'alguna manera, més que contenta, reconciliada amb el món, positiva, he aconseguit deixar de banda el meu malhumor permanent contra tot (i esperem que duri).
Lina Morgan. És per allò d'agradecida y emocionada. I està relacionat amb el meu amic endocrí pediàtric, el doctor Jacobo Pérez, deunostresenyor per als amics i mares dels pacients. El dia 9 de setmbre teníem visita amb ell, i em truquen al matí dient que està de baixa i que l'hem d'anul·lar; la propera visita no pot ser fins al 14 d'octubre, o bé que ens visiti un altre endocrí. Vaig entrar en mode pànic: això era un ajornament de més d'un més! (hem fet les nostres suposicions i pensem que s'ha trencat una cama o alguna cosa així). Mig desesperada vaig esciure un missatge al metge per explicar-li el que passava; vaig enviar-lo i vaig tancar l'ordinador. A la nit, vaig mirar el correu i tenia la seva resposta deu minuts després d'haver enviat el meu missatge! Des de llavors estem en contacte de forma regular; em va fer que li enviés les anàlisis escanejades, i el full amb els controls de Daniel, i m'ha anat donant algunes pautes noves. No sé qui em va mirar amb bons ulls quan ens van assiganr aquest metge, però estic així, agradecida y emocionada.
4 comentaris:
Caram! M'encantaria que d'alguna manera el Dr. Jacobo arribés a llegir el teu post. Deu ser molt agraït tenir una feina que representi tant per l'altra gent.
Salut!
No et pots ni imaginar l'important que és per a nosaltres haver trobat algú que ens escolta i ens fa cas, a qui li agrada la seva feina i t'atèn en vacances o durant les baixes. No sé si, des del punt de vista de la ciència o l'eficiència, serà el millor metge del món, però al meu fill li va bé i a mi també, i aquesta confiança és impagable.
Estic totalmente impresionada per les teves paraules i pel vostre metge. Jo sóc diabética des que tenia 8 anys i ara en tinc 29. Si puc fer-vos costat d'alguna manera, aquí estic.
El teu fill es veu feliç i me n'alegro que tu també ho siguis novamente.
Una forta abraçada,
Olga
Moltes gràcies, Olga, comptem amb tu.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada