I ja hem arribat (gairebé) a 9 de novembre. Tres anys, ja.
Arribem bé, amb una glicada raonablement acceptable i una mare que, gràcies al Ramon Gener, torna a ser operòfila o operòfaga, no sé com dir-ho.
Per celebrar-ho tot plegat, el Nessum Dorma de Pavarotti al Metropolitan de Nova York del 80, la que "marca un abans i un després". All'alba vincerò!
Dilegua, o notte!...
Tramontate, stelle! Tramontate, stelle!...
All'alba vincerò!
vincerò!
vincerò!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada