Això dels fills és ben estrany. Un dia els despertes i no saps per què, però s'han fet grans.
El Daniel ha passat darrerament unes angines i un procés víric d'aquests que t'expliquen quan no saben què té; no sé si és per això o perquè toca, però ha crescut.
Però el més important de tot és que per primera vegada ha estat fora de casa sense ningú que el vigilés. Ha anat de colònies amb l'escola a pèl, sense monitor de l'ADC. Ho vam decidir així amb la directora de l'escola i la seva tutora, i tot ha sortit força bé.
Evidentment, m'he passat els tres dies sense soltar el mòbil i amb un foradet a la panxa, però el nen es fa gran, creix i és autònom.
(Continuarà)
7 de maig 2011
De colònies, a pèl
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
El nen que s'està fent gran i la mare que sap veure-ho i adaptar-s'hi, sense caure en la temptació de sobreprotegir-lo. Em sembla que tots dos esteu de "parabéns"! (com es diu això en català??)
D'enhorabona, es diu.
Publica un comentari a l'entrada