Aquest cap de setmana em venia de gust veure pel·lícules de les que tinc pendents. He vist Two Lovers (fantàstic Joaquin Phoenix) i Madres e hijas (de Rodrigo García, de les seves ja havia vist Cosas que diría con solo mirarla). En aquesta, l'Annette benning fa un dels personatges principals; és una dona d'uns cinquanta anys, que als catorze va tenir una filla i la va donar en adopció, i s'ha passat tota la seva vida intentant trobar-la; té una dona de fer feines que té una filla d'uns set o vuit anys, que la sol acompanyar. Hi ha una escena en què la nena dorm al sofà, i l'Annete Benning i la mare tenen un diàleg:
- Com pots viure així?
- Què vol dir?
- No tens por?
- De què? De que caigui a terra i s'aixafi com un ou? I tant que tinc por!
- I com ho pots suportar?
I la mare somriu, i se'n va.
Això.
4 comentaris:
Anava a dir-te que no havia entès el significat del somriure de la mare, però he provat de fer una analogia amb la relació que tinc amb la meva gosseta i, vés per on, l'analogia deu ser prou vàlida perquè crec que ja ho tinc! Les mares no ho viviu com un patiment: ho viviu com un gest d'amor! La preocupació i la por fa part de l'acte mateix d'estimar, i deu ser tan intens i tan gran que, potser, de vegades penseu que explotareu perquè un amor així no pot cabre a dins d'una persona. Vosaltres viviu un amor abnegat. És igual que aquest amor us faci patir: tornaríeu a patir-lo una vegada i una altra.
Aquesta és la interpretació que l'analogia amb el meu cànid m'ha fet intuir, però reconec que pot ser que m'hagi passat de colors per falta d'experiència vital.
Sí, ja ve a ser així. Per a mi, quan la mare riu i marxa, vol dir alguna cosa com ara: "La meva vida és aquest patiment". Sense aquest patiment no tindria sentit la vida de la mare, no perquè li agradi patir, sinó perquè és el patiment que va lligat a l'amor als fills de manera indissoluble.
L'amor incondicional cap als fills fa que puguis suportar-ho tot... Molts ànims des de la distància propera!
Hola Daniel,
Gràcies per les reflexions, ja que, desde la meva nul·la experiència com a mare, m'he quedat com el David..no ho acabava d'entendre :-D.
Et contesto pel tema dels edulcorants que em vas plantejar al bloc.
El sugarsol no l'he fet servir mai. Pel tema reposteria faig servir dos: la tagatosa o el sirope d'agave. I puntualment l'stevia líquida.
La tagatosa té una textura molt semblant al sucre. Es pot comprar només per Internet a Mercadiabet (hi ha altres webs que també la tenen, però jo sempre l'he comprada aquí). Respecte a efectes secundaris, no he notat res. I tampoc ha tingut cap efecte en la glucosa.
Després està el sirope de agave. Molt natural. Aquest té un inconveniente i es que s'ha de contabilitzar en els CH, ja que suma. No desestabilitza els nivells, es a dir, no genere hiperglucemies, però a l'utilitzar això, quan et menges una magdalena has de inclure en el recompte de CH la quantitat de sirope.
En el bloc tens entrades de como ho faig tant amb la tagatosa com amb el sirope. Ves directa a la categira "desayunos y meriendas". Allà estan els pans de pèssic i les magdalenes. I a postres pots trobar flams i coses per l'estil. Pel flam vaig fer servir l'stevia líquida, però encara no li tinc agafada la mida.
Si tens qualsevol dubte més, només cal que m'ho diguis.
Una abraçada,
Publica un comentari a l'entrada