Aquest cap de setmana em venia de gust veure pel·lícules de les que tinc pendents. He vist Two Lovers (fantàstic Joaquin Phoenix) i Madres e hijas (de Rodrigo García, de les seves ja havia vist Cosas que diría con solo mirarla). En aquesta, l'Annette benning fa un dels personatges principals; és una dona d'uns cinquanta anys, que als catorze va tenir una filla i la va donar en adopció, i s'ha passat tota la seva vida intentant trobar-la; té una dona de fer feines que té una filla d'uns set o vuit anys, que la sol acompanyar. Hi ha una escena en què la nena dorm al sofà, i l'Annete Benning i la mare tenen un diàleg:
- Com pots viure així?
- Què vol dir?
- No tens por?
- De què? De que caigui a terra i s'aixafi com un ou? I tant que tinc por!
- I com ho pots suportar?
I la mare somriu, i se'n va.
Això.
