He començat a redactar-te una resposta però després, mira, m'he decidit a aprofitar la idea per fer un post. És un post-resposta, vaja... :-) L'he anomenat "Una cita amb La cosa més dolça" i hi he posat un enllaç a la teva entrada. Espero que no et molesti! Ja m'ho diràs, si de cas. Pots llegir-lo aquí: http://elcolordelessabates.wordpress.com/2009/09/30/una-cita-amb-la-cosa-mes-dolca/
3 comentaris:
Ara entenc el que em passa amb la música dodecafònica: tanta llibertat de patrons és un caos a les meves orelles... :-)
Hola Montse,
He començat a redactar-te una resposta però després, mira, m'he decidit a aprofitar la idea per fer un post. És un post-resposta, vaja... :-) L'he anomenat "Una cita amb La cosa més dolça" i hi he posat un enllaç a la teva entrada. Espero que no et molesti! Ja m'ho diràs, si de cas. Pots llegir-lo aquí: http://elcolordelessabates.wordpress.com/2009/09/30/una-cita-amb-la-cosa-mes-dolca/
M'encanta aquest llibre!
Publica un comentari a l'entrada