Ha arribat la primavera

Hem passat uns dies una mica preocupats perquè Daniel tenia unes glucèmies altes, i no sabíem el motiu. Segons la seva endocrina, possiblement ha estat un procés víric que no ha arribat a produir-li febre ni cap altre símptoma.

Sigui com sigui, ahir va començar la primavera i aquest matí, amb una mica de freca, hem anat a un torneig de handbol al Turonet.

Ja tenim tires!

Després de dues setmanes de pelegrinatge gairebé diari al CAP, de trucades a les infermeres de pediatria, de posar cara de llàstima i angoixa per aconseguir vint-i-cinc míseres tiretes (comptant que en encessitem unes quatre-cinc diàries, sense comptar accidents, ja em direu), finalment aquest matí, molt emprenyada per aquesta història, he parlat amb la supervisora del centre, i m'ha dit que el problema era dels laboratoris, que no els enviava el material, però que el nen tenia prioritat en el lliurament del material etc etc.
Bé, no sé si ha sigut casualitat o la divina providència, però cap a les dues del missatge la mateixa supervisora em trucava per dir-me que ja tenien tires, i que me'n guardaven unes quantes caixes. Mentre el Daniel era a handbol me n'he anat volant a buscar-les, no fos cas que desapareguessin.
Podem respirar durant unes setmanes.

Saps que ets la mare d'un nen amb diabetis quan... (2a part)

- Trobes per tota la casa tires reactives i trossets de paper higiènic tacat amb una gota de sang.
- El nen es posa a cridar d'alegria quan veu a la farmàcia un medidor de glucosa igual que el seu.
- A un programa de televisió li pregunten a una persona quines tres coses s'enduria a una illa deserta, i el teu fill diu: "Ja ho sé! La maquineta de la glucosa, insulina i agulles!" (i saps que té raó).
- A les colònies potser no portarà un sac de dormir, però si el vas medidor dels hidrats.
- S'apropa el Nadal, i si algú li pregunta quin regal vol, diu: "Curar-me".
- Els caps de setmana es basen en l'hora que esmorza el nen: si esmorza tard, cal retardar totes les activitats previstes.
- Li preguntes al nen què ha menjat a l'escola i et diu que quatre racion i mitja d'hidrats.
- Veus a la nena punxant el dir de la seva nina.
- Quan el nen diu que està cansat, sempre vols saber si això vol dir que està alt, baix, o senzillament cansat.
- Quan veus pel retrovisor del cotxe que el nen s'ha quedat dormit, reses perquè no sigui un coma.
- Al teu vocabulari, la paraula "sucre" ha estat substituida per "sacarina".

(I continuarà...)

La primera malaltia

La setmana passada ha sigut la de la primera malaltia del Daniel després del debut diabètic: unes angines normals i corrents, com les de tots els nens. Dimarts ens van avisar de l'escola que estava amb febre, al CAP no li van veure res. Dimecres al matí vam anar a l'Hospital General i ja està, recepta d'antibiòtic i antitèrmics (això sí, després de consultar la llista de medicaments que no alteren la glucosa que vaig portar de casa), un parell de dies sense anar a classe i tan fresc!
L'única cosa és que durant tres o quatre dies va necessitar ració extra d'insulina, de la lenta i de la ràpida, perquè la febre fa que els valors de la glucèmia es descontrolin.
Resum: una altra prova superada.