Com torno a tenir una temporada d'insomni, em dedico a pensar. L'altra nit em va venir al cap comptar els dies que feia que Daniel havia debutat amb la diabetis, i resulta que el dia 5 d'agost en farà 1000!
I què farem el 5 d'agost? La veritat és que no ho sé: el que és segur és que estarem al poble, de festa major, potser anirem a la piscina, potser menjarem en família, potser farem plans per a Santander...
És igual, haurem arribat als 1000 dies i el resultat és que tenim un nen fort, sa (dins del límits de salut d'un nen amb diabetis), responsable i, sobretot, feliç!
I quan arribem a 5000 encara serà millor.
Bon estiu!
Em fa feliç la vostra felicitat.
ResponEliminaPetons i bon estiu.
Gràcies, anònim.
ResponEliminaFelicitats! No se celebra la diabetis sinó la vostra capacitat d'adaptació. Sou uns valents! :)
ResponEliminaEnhorabona per tot!!! No tothom és capaç d'adaptar-se als "canvis" o als entrebancs... Us felicito!!
ResponEliminaGràcies, David i Salut.
ResponEliminaBones vacances
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl nen més preciós i la mamà més forta.
ResponEliminaMolt bones vacances família!!
Un petó
Mariví
Gràcies Mariví, un petonàs.
ResponEliminaMolt bones vacances guapa!
Moltíssimes felicitats! El que més m'ha agradat és que el Daniel és feliç; a mi, de vegades, em costa tenir aquesta sensació amb el Pau, però lluitarem cada dia per a què així sigui...
ResponEliminaLourdes,
ResponEliminaTenim la gran sort que el Daniel és un nen molt feliç, li costa molt poc acceptar les coses i no és massa exigent. Per a mi, és tota una lliçó, jo que sempre m'estic queixant per tot.
Segur que el pau també e´s així, dóna-li una miqueta de temps.
Com va la panxeta?