- Ui, si em passes a mi no em podria punxar!
- El Daniel menjava molts dolços?
- Té diabetis? I de quina, de la bona o de la dolenta?
- Té sucre? Doncs està molt primet per tenir sucre.
- Que no faci servir el xampú Fructis, que porta glucosa i fructosa.
- Que mengi unes patates fregides. - No pot, no és l'hora de dinar. - Però si són salades!
- Però és molt diabètic o poc? Perquè clar, si ho és poc segur que se li passa, tingues confiança.
- I la insulina no crea addicció?
- Però si la diabetis és tenir el sucre alt, com pot tenir baixades? No ho entenc!
- I no has pensat en deixar la insulina i que faci homeopatia? Jo conec gent que ho ha fet (!!??)
- Que mengi carn, que és diabètic i no pot menjar arròs.
-(A les postres, flam) Menja-te'n un, que per un no passa res.
I la millor:
- He llegit que els diabètics són persones que han tingut una vida molt amarga i dura; com que els falta dolçor a la seva vida, necesssiten que el seu cos produeixi molt sucre i per això es tornen diabètics. Està comprovat, tot està a la ment. Intenteu que el Daniel canviï d'actitud i potser li marxarà la diabetis.
(Ciència pura i dura, eh!)
6 comentaris:
Però… qui t'ha dit aquestes coses, sobretot l'última??? Algunes d'aquestes frases són comprensibles, però amb les altres n'hi ha per llogar-hi cadires!!… :-O
Bones vacances!!!
Tens araó, algunes coses són dites amb tota la bona fe del món, per desconeixement, però ,mira, l'última és precisament d'una "amiga" una mica il·luminada amb qui (ho reconec) em vaig enfadar. Segons ella què hem de fer? Com que tot està a la ment ens hem d'oblidar dels seu pàncrees que no funciona i si es mor direm que s'ho ha buscat per ser com era?
Bones vacances a tu també. Conserves el braç?
Més val prendre-s'ho amb humor. Reconec algunes d'aquestes frases o similars, i acabes per pensar allò de: "perdona'ls, senyor, que no saben el què diuen". És curiós sentir que tothom creu saber què és la diabetis, però comprovar que és una malaltia totalment desconeguda per a aquells que no la pateixen, inclús sovint es mostra desconeguda per a aquelles persones que no la pateixen però que la tenen a prop (germans, tiets, avis...). Hom acaba per aprendre a demanar a cadascú només allò que pot donar...
Hola,
Volem convidar-te a agregar el teu blog personal a la nova pàgina que hem creat en laDiabetes.net per a tal finalitat.
Més info: http://www.ladiabetes.net/blogs-personales/
Atentament, Rafael.
El que he rigut amb aquestes frases! Les hem escoltades totes, oi?
La gent a vegades és molt animal quan obre la boca, per això es tant important treballar amb les falses creences sobre la diabetes.
Un petó guapa,
Publica un comentari a l'entrada